8/8/19 A CORUNYA - SANTIAGO DE COMPOSTELA

M'he llevat aviat per veure la sortida de sol. Realment ha valgut la pena.
La Torre de Hércules imponent i silenciosa, amb el camí il·luminat. La primera sensació del matí era molt bona.
 El día estava ennuvolat, pero els primers raigs de sol han canviat l'espectacle.













En el camí, tornant cap a la Sun, m'he parat a fer unes fotos de unes escultures amb diverses inscripcions. També hi havia un cementiri musulmà.





















Tot seguit hem anat a fer una volta pel centre de La Corunya.
Es l'estiu, hi havia moltes festes i carrecs engalanats, també amb música al carrer.









































Día gris però que donava gust passejar pels carrers principals de A Corunya. Varem comprar unes sabates per a mí. Decidim continuar viatge cap a Santiago de Compostela.
Anem fent camí per carreteres comarcals, per petits poblets.
Fem parada a Tordoia, on veiem un bar-restaurant arran de carretera. Consultem si podem dinar, i ens diuen que cap problema. Ens fan passar al menjador i descubrim que era ple de gom a gom.
Sense pendre nota del menú ens porten el que hi havia aquell dia. Menjar casolà i bonissím.

 Fem migdiada i continuem ruta. Arribem a Santiago de Compostela. Trobem un lloc magnific al costat de la Residencia Universitaria Burgo das Nacións.
Erem una bona colla de Ac's  42°53'27.8"N 8°32'36.5"W

Va començar a ploure a bots i barrals. Una calamarsada impresionant.
Teniem la catedral de Santiago a 10 min caminant, potser menys i tot.
La visita a la plaça del Obradoiro és obligada.




Varem anar a sopar al Restaurant el Gato Negro. Recomanable 100 x 100. Peix i marisc.

Varem fer algún tomb per païr el sopar.
Varem menjar almejes, escopinyes, percebes, musclos, pop a la gallega, etc....tot regat amb un vi blanc de la casa.

Després de sopar no hi havia quasi ningú pels carrers mollats.



Santiago de Compostela mereix una visita tranquila però el temps no ens va acompanyar.

L'endemà continuava plovent, però voliem fer algunes compres.

No varem poder seguir les indicacions que el Sr. Pepe (mestre d'escola) ens havia donat tant bon punt haviem arribat a l'aparcament. Una conversa molt enriquidora a sota el paraigua.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada